Barcelona, 23-04-2015
“NINIS” a la força?
Nois i noies amb Discapacitat Intel·lectual lleu o moderada, al segle XXI i a Catalunya, s’han d’estar a casa sense fer res? Aquesta és, malauradament, la realitat per molts d’ells, que es queden a casa perquè no se’ls permet estudiar (ni per tant, després, treballar).
El passat 15 d’abril vaig tenir el plaer d’assistir (juntament amb d’altres companys de la Junta de l’AMPA) a una reunió de les mares i pares que un dia van començar el Projecte DIDàctica i vaig quedar molt gratament sorprès, per la força, l’empenta, les ganes, la il·lusió… tot per un objectiu molt lloable: “Que els joves de 16-21 anys amb DI lleu o moderada tinguin les mateixes possibilitats que la resta, de poder accedir a un ventall més ampli de places i branques formatives dintre de la formació professional.”
La realitat avui a Catalunya és que una majoria d’aquests nois i noies (concretament 1.550 nois i noies d’un total de 2.000!!!, segons dades de la mateixa Conselleria d’Educació), quan acaben l’ensenyament obligatori (l’ESO), tot i que la llei els atorga el dret a poder seguir estudiant fins els vint-i-un anys, no tenen places escolars ni uns estudis de formació professional adequats. Els que tenen plaça, sovint acaben estudiant PFI (abans PQPI), no adaptats a ells ni en la durada ni en els continguts (sí pensants, en canvi, per altre tipus d’alumnat sense DI i provinent per altres causes de fracàs escolar), fet que provoca que molts d’ells no els puguin acabar ni tampoc accedir al món laboral. Amb l’autoestima per terra, molts acaben a casa, sense fer res, sense estudiar ni treballar, quan la realitat és que aquests nois i noies sí que volen estudiar i treballar i, malgrat les seves dificultats, estan perfectament capacitats per fer moltes feines com auxiliars en molts camps laborals (cura d’animals, auxiliars o monitors d’escola, auxiliar d’entrenador d’esports…). A més de tot això, l’oferta d’estudis és massa limitada (mentre que els nois i noies sense DI tenen un ventall amplíssim de possibles estudis) i els afortunats que aconsegueixen una plaça escolar han de fer uns estudis que no els hi agraden gens.
Per què es necessari ajudar en aquest projecte? És molt fàcil, perquè tinguin la possibilitat d’inserir-se en el món laboral i d’aquesta manera tinguin un futur dintre de la nostra societat.
No fer res els aboca a ser uns NINIS a la força i això hauria de ser una decisió i no una obligació. Tenir-los a casa sense fer res és castigar-los a ser dependents. De qui? Mentre tinguin els pares, d’ells, però jo, com qualsevol altre pare, vull que la meva filla quan sigui més gran tingui la possibilitat de no dependre de ningú, perquè arribarà un dia en que nosaltres no hi serem i llavors ella haurà de fer el camí tota sola. De què i com viurà si no té estudis ni feina?
Volem que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya faci possible que aquests joves tinguin les mateixes oportunitats. És un DRET i no una LLUITA. Volem que s’augmentin les places escolars i les branques formatives, aprofitant que el Parlament tramita ara la nova llei de la Formació Professional. I ho volem ara. Fa tres anys que aquests pares i mares estan treballant per aconseguir-ho i de moment només han obtingut una resposta des del Govern de la Generalitat: Bones paraules però cap fet ni cap millora concreta!!!
No em vull estendre’m mes, però si us demano que doneu a conèixer aquest projecte amb els vostres coneguts, amistats, família… Necessitem de la conscienciació social una eina que faci despertar la sensibilitat d’uns polítics a vegades allunyats de la realitat, del que suposa per una família aquest greu problema.
Us deixo la Web del projecte on si hi esteu interessats, podreu consultar el camí recorregut fins ara per aquestes mares i pares en aquesta lluita.
www.projectedidactica.com
Xavier Jiménez
President AMPA LÈXIA
