Resposta al Sr. Arcarons d’una avia molt amoïnada, i amb raó, respecte del futur de la seva neta amb discapacitat intel•lectual.
El seu testimoni posa l’accent en el to «polític» i en la manca d’accions concretes, tant de la resposta del Sr. Arcarons com de la clase politica en general amb una absencia total de solucions fins a la data….. i entretant anem passant els anys!!!!
Tot el nostre recolzament i el nostre agraïment a la Sra. Maria Antònia i al Sr. Esteve Isern pels seus testimonis
Es el nostre dret: formació adequada almenys fins als 21 anys. Ho diu la Llei!
Adjuntem text complert a sota, imatge i enllaç per descàrrega fitxer pdf:
https://files.zyncro.com/JxPvqcl – https://files.zyncro.com/pQvcPmL
La Vanguardia 09-04-15
Estudis i discapacitats
La carta “Les prioritats de Rigau” (30/IV/2015) del senyor Isern explicava una situació que conec massa bé, ja que la meva néta es troba en la mateixa situació que el seu fill. El senyor Isern ho explicava molt bé: la llei diu que els joves amb discapacitat tenen dret a formació fins als 21 anys. Tanmateix, no hi ha places pensades per a ells després de l’educació secundària.
La meva néta acabarà l’escola aquest any, té discapacitat intel•lectual i segurament no tindrà el títol de l’ESO. És treballadora i amb molt d’esforç ha aconseguit anar avançant. Ella vol seguir estudiant per aprendre un ofici, però es veu que el Departament d’Ensenyament no troba que aquests joves siguin prou importants per preocupar-se seriosament d’ells.
La resposta del senyor Arcarons (“Aposta per la inclusió”, 4/IV/2015) és molt i molt política. Al meu poble en diem fugir d’estudi. Jo voldria que en lloc d’explicar tantes coses de propostes de decrets i lleis, expliqués com s’ho farà la meva néta, i tants com ella, el proper curs per poder seguir estudiant . He estat tota la vida vivint, treballant i pagant els meus impostos en aquest país que estimo i espero deixar una societat més justa i més inclusiva als meus néts i nétes.
Crec que tots ens mereixem una resposta i una actuació molt més concreta del senyor Arcarons o, fins i tot, de la consellera Rigau.
MARIA ANTÒNIA MASSUET
Sant Celoni